作词 : Davide Sellari

作曲 : Davide Sellari

La plaça és plena de rostres, de banderes,

de pols, de suor i de pólvora.

La banda toca l’himne del Gran Cor

i moltes boques s’ajunten i canten,

que avui és festa, el Dia de la Glòria,

d’aquesta farsa que celebrem.

El primer de maig, però sense memòria.

Canviar-li el nom ha estat el correcte (o “l’indicat”).

Puja el Gran Home damunt l’escenari,

per disparar mots segurs i elevats.

La veu retruny, té ulls d’ocells de presa,

i molt aviat esclata l’ovació.

Ciutadans puríssims, orgull de la Nació,

farem fora els qui siguin d’un altre color.

Família, Pàtria, Religió.

Aquí comença la nostra revolució.

La plaça brama, i explota, i s’inflama,

mentre una noia amb ulls molt brillants

tremola tota intentant no plorar.

és filla d’algú dels qui ja no existeixen,

d’aquells que es veuran obligats a marxar

tal com si fossin carn caducada.

Zahira té por i voldria escapar-se

però un home la veu i la insulta i li escup.

Un xic més enllà, molt a prop del mar, (o “de la mar”)

un noi amb els ulls molt brillants

sent com una ràdio vomita crits d’odi

parlant de les races hostils, invasores.

Ciutadans puríssims, fills autèntics de la Nació,

maleït sigui qualsevol altre color.

La Família, només la natural.

La tradició és la nostra Revolució.

Aquí comença la nostra revolució.